1.L’escriptura no va néixer a Mesopotàmia com nosaltres pensem. Va néixer a algun indret dels Balcans i per motius religiosos.
2.El català es troba en el 3% de les llengües més parlades del món. El català compta amb uns 8.500.000 parlants
3.El català és la desena llengua més traduïda del món. Al món es parlen unes 6.000 llengües.
4.El català és una llengua romànica que es troba present a quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia. On presenta un major territori de parlants és a Espanya.
5.El català no és una llengua oficial a la Unió Europea. Per a que així fos, hauria de comptar amb un estat propi o tenir un estat a favor.
6.El PALIC és un pla d’acolliment lingüístic i cultural que s’aplica als nouvinguts que provenen de llengües no romàniques en el seu procés d’adaptació.
7.La situació sociolingüística no es pot deslligar dels fets històrics.
8.No hi ha cap llengua millor ni pitjor. Aquest és un prejudici que tenim molt arrelat.
9.Trobem diferents formes de convertir-se en bilingüista. Una pot ser per causes familiars, per causes culturals, per integració o instrumental.
10.A Eivissa trobem una situació de bilingüisme unilateral. Trobem individus que només parlen el castellà però també tenim individus bilingües. El que passa és que hi ha un gran nombre de catalanoparlants que presenten una forta diglòssia ja que donen més importància al castellà a l’hora de comunicar-se.
11.Les llengües són com els animals o els vegetals: neixen, creixen, es desenvolupen i es moren.
12.Quan mor una llengua mor part de la cultura i una manera d’entendre i interpretar el món.
13.He après a anomenar al Mallorquí, Eivissenc, Josepí.... Varietats geogràfiques. Són formes de parlar el català estàndard depenen de la seva localització geogràfica.
14.Per aprendre un idioma lo important no són les aptituds sinó les actituds, la voluntat de voler aprendre.
15.Els conflictes lingüístics només tenen dues sortides: la normalització de la llengua o la substitució d’aquesta.
16.A Europa comptem amb diferents models lingüístics: els igualitaris, els desigualitaris sense reconeixement de la diversitat i els desigualitaris que reconeixen la diversitat.
17.No és el mateix normalització que normativització. Normativització és posar normes a la llengua mentre que normalització és quan una llengua que ha patit un procés de minorització torna a recuperar l’estatus perdut i constitueix com un instrument de comunicació i cultura.
18.No és el mateix una llengua minoritzada que una llengua minoritària. Una llengua minoritària és aquella residual amb transmissió generacional dubtosa i en perill de desaparició. En canvi una llengua minoritzada és aquella llengua parlada amb normalitat dins la comunitat lingüística però que no constitueix un element lingüístic per a fer totes les funcions i abastar els usos de la societat. El català és una llengua minoritzada.
Com a síntesi de l'assignatura he volgut fer un diccionari de totes les paraules interessants que hem anat veient durant el curs:
VARIETAT GEOGRÀFICA. Les diferents formes de parlar el català estàndard depenent del lloc geogràfic. Exemples: Eivissenc, Mallorquí....
SOCIOLINGÜÍSTICA: Relació de la llengua amb la societat
NORMATIVITZACIÓ: Posar normes a la llengua .
LLENGUA MINORITZADA: Són llengües parlades amb normalitat dins la comunitat lingüística però no constitueixen un instrument lingüístic que permeti fer totes les funcions i abastar els usos dins la pròpia societat. Exemple: El català.
LLENGUA MINORITÀRIA: Llengües que actualment són residuals, amb transmissió generacional dubtosa i sense perspectives de recuperació o molt difícils.
NORMALITZACIÓ: Procés en el qual una llengua que ha patit un procés de minorització recupera l'estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per a constituir com un instrument de comunicació i cultura.
DIGLÒSSIA. Quan a una societat hi ha dues llengües, una de prestigi més alt i l'altra de prestigi més baix.
SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: És un procés final pel qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per abandonament de la llengua.
BILINGÜISME. És quan un individu o grup social té l'existència de dues llengües. És una concreció del pluralisme.
LLENGÜES REGIONALS. Quan al costat de l'anglés existeixen llengües de gran difusió que també tenen un paper important en el món de la intercomunicació entre pobles i societats. Són llengües d'abast supranacional. Exemples: Espanyol, francès, àrab...
INTERLLENGUA: llengua de comunicació internacional.
CONFLICTE LINGÜÍSTIC: Sempre és transitori i només té dos sortides: la normalització o la substitució d'una llengua.
NORMES D´ÚS: Normes no escrites, però profundament arrelades en la societat que indiquen quina llengua és convenient que hom utilitzi en cada ocasió o activitat.
ÀMBIT D'ÚS: Qualsevol espai, físic, jurídic o simbòlic en que s'utilitza la llengua.
MODEL JACOBÍ. Model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s'hi parli només una llengua. Fa que el reste de llengües es converteixin en "dialectes".
MODEL IGUALITARI: Estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són oficials. Ex: Bèlgica, Suïssa, Canadà.
MODEL LINGÜÍSITIC DESIGUALITARI SENSE RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT: Aquells estats en què, havent-hi una pluralitat lingüística, l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia, i a més, nega l'existència de totes les altres.
MODEL LINGÜÍSITIC DESIGUALITARI AMB RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT: Els estats que reconeixen la diversitat lingüística i cultural però no reconeixen la plena igualtat legal.
BILINGÜISME UNILATERAL: quan a una societat on conviuen dos grups lingüístics els parlants d'una llengua coneixen la seva i l'altra, mentre que els parlants de la segona són unilingües. S'imposa la llengua que tenen com a mínim un grup de parlants que són unilingües (la llengua que amb tota seguretat entenen tots els individus de la societat).
BILINGÜES PERFECTES: Aquells que són bilingües perquè en context familiar es parlen dues llengües i ell les ha apreses dins d'aquell àmbit.
MANLLEU: paraules manllevades d'altres llengües. Són préstecs lingüístics. Paraules d'una llengua que tenen el seu origen en una altra.
PIDGIN: Llengua vehicular que els nadius adopten per comunicar-se amb el colonitzador europeu (mescla dos idiomes).
CRIOLLITZACIÓ: Conversió del pidgin en una llengua criolla.
LLENGUA FRANCA: Aquelles que han facilitat la comunicació en determinats territoris. Ex: al continent americà, el portuguès, el castellà i l'anglès.
AUTOCENTRAMENT. Consisteix una fase prèvia a la plena normalitat de la llengua.
COMUNITAT LINGÜÍSTICA SATÈL·LIT: Aquella que ja té tots els seus membres bilingüitzats.
BLAVERISME: Un exemple d'aquest són els Valencians que defensen fortament el valencià com a llengua.
SECESSIONISME LINGÜÍSTIC: Situació que es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa. Secessionisme = divisió.
IDIOALECTES. Barreja personal de variants. Es la modalitat personal de la llengua.
Avui a classe s'han fet tres exposicions envers: diversitat lingüística, cultural i biològica; Model de pluralisme cultural al segle XXI; De l'acolliment lingüístic a la interculturalitat. Així mateix, desprès de cada exposició, s'ha realitzat un joc per a parlar català.
El grup 1 ha començat amb: DIVERSITAT LINGÜÍSTICA, CULTURAL I BIOLÒGICA
Aquest, ha set realitzat per na Noemí, na Mamen i na Mónica. A continuació citaré les idees que he agafat de l'exposició:
Primerament han parlat del que són els manlleus: préstecs lingüístics, paraules d'una llengua que tenen el seu origen en una altra. A mode d'exemple trobem la paraula "anorac". Aquesta prové de l'esquimal anorak (vent).
Desprès, han fet un cop d'ull a les llengües i la societat. Envers a aquest punt el que he trobat interessant és que només un 4% de les llengües del món són oficials i que aquestes poden ser la llengua oficial de diferents estats. A mode d'exemple podem dir que l'anglès, l'espanyol i l'àrab són oficials en 125 estats del món.
Pel que fa al català hem de dir que no és una llengua oficial però és la desena llengua més traduïda del món.
Desprès, han començat a parlar del que és una llengua franca. Aquestes són les llengües que han facilitat la comunicació en determinats territoris. Per exemple, al continent americà les llengües franques són l'anglès, el portuguès i el castellà.
Un altre concepte a destacar són les llengües artificials. Són llengües que faciliten la comunicació entre interlocutors que parlen llengües diferents. Un exemple és l'esperanto.
Finalment, han parlat de l'anglès. Aquesta, té una gran difusió internacional però lo més peculiar de tot és que tan sols un 6% de la població la té com a primera llengua. Així mateix, aquesta és un exemple de llengua franca. Possiblement el predomini de l'anglès sigui degut per la influència dels Estats Units en els diversos terrenys: econòmic, mediàtic...
Com a punt final s'ha de remarcar que les llengües nombroses tenen una responsabilitat enfront de les més fràgils. Han de permetre que les petites puguin evolucionar i per tant no acabin desapareixent.
L'activitat que va realitzar aquest grup va ser un joc amb la recepta del Flaó. Primerament s'han de dir els ingredients que porta el flaó. Després, per damunt la taula es posaran ingredients escrits i per una altra banda fotografies dels ingredients. Els alumnes han de recordar els ingredients que porta el flaó i trobar tant la paraula escrita com la imatge del ingredient.
El grup 2 ha seguit amb: MODEL DE PLURALISME CULTURAL AL SEGLE XXI
Aquest, ha set realitzat per na Laura, en Nacho, na Sandra i na Marta. A continuació citaré les idees que he agafat de l'exposició:
Ens han començat dient que estem en un període en el qual la nostra societat pateix moltes transformacions. A més en aquesta societat trobem una gran diversitat cultural degut a la mundalització econòmica. Per tant, ens enfrontem cap a una societat pluralista i una política multicultural.
S'ha de confiar en què la UE i Espanya sàpiguen evolucionar cap a l'apofundiment simultani en el federalisme plurinacional i multiculturalisme d'immigració.
Aquest va ser el darrer tema en exposar i va ser el que vam fer nosaltres: DE L'ACOLIMENT LINGÜÍSTIC A LA INTERCULTURALITAT.
Avui a classe s'han fet tres exposicions envers: Quan es perd la llengua; El dret a parlar; Aprendre llengües, comprendre cultures. Així mateix, desprès de cada exposició, s'ha realitzat un joc per a parlar català.
El grup 1 ha començat amb: QUAN ES PERD LA LLENGUA.
Aquest, ha set exposat per n'Ana, na Chana i na Noemí. A continuació citaré els aprenentatges fets d'aquesta exposició.
Com a introducció primerament dir que el català cada vegada es parla menys i la conservació d'aquesta depèn dels seus parlants. A la nostra societat trobem un bilingüisme desigual a favor del castellà.
Quan es perd una llengua provoca una desvinculació amb el passat, es perd una eina bàsica de cohesió social, ja no es troba el sentiment de pertinença en els habitants d'una comunitat, es perden referents culturals i científics, desapareixen els coneixements històrics, la dignitat i la llibertat d'una comunitat...
Un fet curiós és que les zones on tenen més diversitat lingüística tenen en comú unes característiques ambientals concretes: àrees muntanyoses, territoris insulars, àrees selvàtiques... Tots aquests, han realitzat intercanvis culturals i lingüístics amb altres comunitats i això ha donat peu a noves llengües.
El joc proposat per aquestes companyes ha set: JOC DE LES PARAULES VIATGERES
L’activitat es realitzarà a l’aula, farem dos grups i cadascun d’ells realitzarà el joc amb una mestra. A continuació farem un cercle al terra col·locant al mig les targetes del Memory, que consisteix en una sèrie de targetes amb dibuixos per un costat i el nom d’aquests escrit per l’altre costat. Aquests dibuixos estaran repetits per a poder formar parelles.
Una vegada el nen trobi la parella haurà de llegir la paraula en veu alta i es quedarà les targetes.
A continuació, quan cada nen tingui una parella, per ordre, s’iniciarà una història. Els nens faran una frase amb la paraula que els hi hagi tocat en les targetes.
El joc es realitzarà en grup, però intervenint d’un en un, cadascú respectant el seu torn.
El grup 2 ha seguit amb: APRENDRE LLENGÜES, COMPRENDRE CULTURES
Aquest, ha set exposat per na Úrsula, na Leticia i na Paula. A continuació citaré els aprenentatges fets d'aquesta exposició.
Quan naixem ho fem amb la dotació de poder aprendre qualsevol idioma.
Aquest aprenentatge és una qüestió principalment d'actitud i de voluntat.
A l'escola s'han proposat diverses formes d'incorporar a l'aprenentatge el multilingüisme.
El multilingüisme obre les portes a la comprensió de les diferents formes de pensar, enriqueix.
Conèixer a fons la cultura és necessari per a poder traduir l'idioma. Una dada important és que el català és la desena llengua més traduida del món.
Hi ha llengües que es conserven intactes durant mil·lennis, altres, han estat adaptades a les modificacions. També amb el pas del temps algunes han desaparegut.
A Eivissa trobem 30 comunitats lingüístiques diferents.
Els nouvinguts utilitzen el castellà ja que els resulta més pràctic que el català. Per tant, trobem una situació a la nostra societat de bilingüisme desigual.
Hi ha organitzacions no governamentals, entitats i institucions que lluiten per preservar la diversitat lingüística. Exemples: CIEMEN, CIDOB, Terralingua....
Nosaltres el que podem fer per perseverar la diversitat lingüística és: respectar la llengua dels altres; Aprendre llengües, conèixer altres idiomes, la seva gent, la seva cultura; no contribuir als prejudicis lingüístics; transmetre la nostra llengua als nostres fills....
El joc que s’ha portat a terme ha set combinar les expressions eivissenques amb les catalanes.
El grup 3 ha finalitzat amb: LA BENEDICCIÓ DE BABEL
Aquest, ha set exposat per na Priscila, n’Eduard i en Josep. Aquesta presentació ha set una mica improvisada ja que no pensaven que fossin a exposar ells. En quant al seu contingut ha set una mica espès però cal dir que ho han fet meravellosament. Així mateix els vídeos que ens han posat ens han amenitzat la presentació i han set de gran utilitat. Aquí vos poso un: http://www.youtube.com/watch?v=kWm0gqsjuoI
El joc proposat per aquestes companyes ha set: JOC DE LES PARAULES VIATGERES
Els alumnes hauran de deixar un objecte dels que han portat a classe (ulleres, arracades, llapis,) a una bossa preparada per això.Un alumne a l’atzar traurà del sac un objecte, sense que la resta de companys ho vegi. Haurà de, mitjançant la mímica, aconseguir que la resta dels companys endevini l’objecte. Un cop s’ha endevinat, es mostrarà l’objecte i s’escriurà el nom d’aquest a la pissarra, en la llengua del que l’ha representat i també en la llengua del que l’ha endevinat, en cas d’ ésser la mateixa no serà necessari repetir-lo. Per tant, es formaran dues columnes de paraules a la pissarra. Tots els nens i nenes hauran de sortir a representar un objecte.
A continuació es dividirà l’aula en dos grups, cada un del grups haurà d’inventar una història on surtin les paraules d’una de les columnes. Cada grup contarà als seus companys la història, intentant que s’hi usin llengües diferents.
Avui a classe s'han fet tres exposicions envers: Benedicció de Babel, Cada llengua és un món i La llei del silenci . Així mateix, desprès de cada exposició, s'ha realitzat un joc per a parlar català.
El grup 1 ha començat amb: LA BENEDICCIÓ DE BABEL
Aquest, ha set exposat per na Marina, na Tanit, na Victoria, n'Esther i na Mº Isabel. En quant al seu contingut hi havia moltes coses que ja les havíem estudiat abans, així com: què és una llengua minoritària, minoritzada, un dialecte... Però han hagut altres idees que m'han aportat nous coneixements. Entre aquestes puc citar: que al món es parles unes 6.000 llengües; he après un nou terme: la parallengua, codi que emetem i percebem de manera conscient; que l'escriptura no va néixer a Mesopotàmia com pensem sinó a algun indret dels Balcans fa 7.000 anys i per causes religioses...
El joc proposat per aquestes companyes ha set: ENDREÇAM PARAULES:
Es faran tres grups d’uns cinc membres aproximadament, intentant que siguin el més heterogeni possible. Cada grup haurà de possar-se un nom o frase identificativa en llengua catalana. A la pissara, la mestra, dibuixarà tres blocs i escriurà els respectius noms de cada grup. A continuació, es repartiràn les tres caixes (una per cada grup) amb les diferents fitxes al seu interior, i un poalet per depositar les fitxes errònies. Els alumnes hauran de buscar aquelles fitxes on aparegui la imatge i la paraula amb la primera lletra seleccionada per la mestra. Cada vegada que es troba una fitxa, el grup haurà de llegir-la entre ells i en cas de que sigui una paraula que comencin amb la lletra establerta, la guardaran i si la fitxa comença per una lletra diferent la endreçaran dins el poalet de paraules errònies.
Per torns, cada component del grup llegirà i penjarà una fitxa al bloc del grup dibuixat a la pissarra. Finalment es farà la suma de fitxes de cada grup
El grup 2 ha seguit amb: CADA LLENGUA ÉS UN MÓN
Aquest, ha set exposat per en Vicent, na Paula i na Vanesa. En quant al seu contingut el que he de destacar és que cada llengua és important per sí mateixa, és a dir, no hi ha cap llengua pitjor ni millor. Aquest és un prejudici lingüístic que tenim molt interioritzat. Un altre aspecte que vull destacar és que les llengües tot i que són diferents són iguals en drets.
En quant a les llengües del món cal dir que cada una té una quantitat diferent de paraules. D'entre aquestes, algunes serveixen per posar noms a determinats objectes que en altres cultures no. Així mateix, tota llengua té mecanismes per a introduir paraules noves quan apareix la necessitat. Es tracta d'un sistema de manlleus que permet la introducció de paraules manllevades d'altres llengües.
Un altre aspecte molt important que he trobat en l'exposició és que no es poden fer traduccions mecàniques d'una llengua a l'altra ja que no hi ha una equivalència exacta. Cada llengua té diferències lingüístiques segons l'edat, l'estat social, la ideologia, la professió, sexe....generen paraules especials. Per tant, explorar una llengua és explorar la intimitat compartida, descobrir mons inesperats.
Per finalitzar m'agradaria citar alguns exemples de diferents llengües:
- Els esquimals tenen 13 paraules per designar diferents tipus de neu.
- Els indis morodos distingeixen 17 tons diferents de verd
- Al Swahili tenen una única paraula per designar a la mare i al fill: mamatoto.
- A Negala hi ha un "jo" emprat per a la dona i un altre per a l'home.
El joc proposat pels companys ha set: CANÇONS TRADICIONALS EIVISSENQUES.
Aquesta activitat consisteix en dividir la classe en grups. Cada grup tindrà una cançó tradicional, d'entre les quals trobem: Anàrem a Sant Miquel, Bona nit blanca roseta, Jo tenc una enamorada... Les cançons estaran proporcionades en diversos papers dividides en estrofes. Desprès d'haver-les treballat anteriorment a classe, els alumnes hauran d'ordenar-les. Finalment, comprovaran si són correctes escoltant la cançó,
A continuació poso un link amb una de les cançons realitzades:
El grup 3 ha finalitzat amb: LA LLEI DEL SILENCI
Aquest, ha set exposat per na Matilde, na Natalia i na Laura. En quant al seu contingut m'agradaria citar unes quantes idees que m'han parescut prou interessants.
La idea principal del tema és que hi ha moltes llengües que estan en perill de desaparició. En quant al català pot sortir de la situació de risc si sabem mantenir l'ús i la riquesa. En el cas del català, estarem parlant d'una llengua minoritària. Aquesta es transmet generalment de generació en generació.
En quant als graus de perill en tenim de 5 tipus: llengües potencialment en perill, en perill, el perill seriós, llengües moribundes i llengües extingides. Aquests graus van en funció de l'edat dels parlants.
Per tant, podem afirmar que el que aboca un idioma a morir és que les joves generacions deixin de parlar la llengua
El darrer punt de la presentació ens diu per què es perden les llengües:
Una de les raons és per evolució lingüística. És a dir, la llengua va canviant per voluntat dels parlants.
Una altra raó és per l'oblit de la llengua. Els propis parlants deixen d'utilitzar-la.
Les llengües desapareixen sobtadament. Això passa per la mort física dels parlants o bé per l'abandó de l'idioma.
El bilingüisme i la substitució lingüística són una altra raó. Trobem una llengua dominant que fa que els parlants abandonin la llengua pròpia i adoptin l'altra ja que aquesta ofereix perspectives de millora econòmica i social.
Per prejudicis i abandó de la llengua.
Per indiferències i usos lingüístics. Canviar la llengua a l'hora de parlar, adaptar mots, sons i estructures alienes, no escriure en la llengua pròpia...
El joc proposat pels companys ha set: UN AMAGATALL PER A LA JOIA
Aquesta activitat consisteix en amagar algun objecte, en aquest cas un examen, dins de l’aula i els infants, hauran de dir algun amagatall per esbrinar on es troba. el professor anirà anotant els llocs a la pissarra, probablement en repetiran molts dels llocs. el guanyador/a serà qui tingui menys creuetes o sigui més original en l’amagatall
Comentari de l'article: Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals: Qüestions recurrents>> de J. Palou i M. Fons.
Aquest article ensdiu que els canvis socials i demogràfics han modificat la composició lingüística. Les dades diuen que al 2008/2009 un 14% de la població matriculada a les escoles són estrangers. Entre aquests podem trobar diverses procedències com: Amèrica Central i del Sud, Maghreb, Àsia, Oceania... Tant gran és la diversitat que a una aula del barri del Rabal ens podem trobar alumnes de 10 nacionalitats diferents.
Per tot això, els docents es troben davant una nova situació. Aquests, no s'han de basar a ensenyar tan sols assignatures sinó també ha d'acollir, acompanyar i vetllar per les relacions socials i afectives del context. La pluralitat lingüística i cultural que aporten els nouvinguts s'ha de vorer com un fet enriquidor.
Així mateix, a l'escola s'ha de mantenir un equilibri entre les llengües i cultures diverses i la llengua i cultura d'acollida. S'ha de fer vorer als infants que la diversitat no ha de ser un conflicte.
Les actituds extremes que mai s'han de portar a terme són: marginar i tenir un excès d'innocència.
En quant a la manera d'acollir als nouvinguts hi ha un dilema: Dins o fora de l'aula? per una part si se'ls acull fora de l'aula se'ls atèn d'una manera més individualitzada, es poden expressar més còmodament sense tenir la tensió dels seus companys. Si es fa dins l'aula seria recomanable que se'ls proporcionés ajuda per a que no s'avorreixin per no poder seguir la classe amb normalitat.
En quant a l'idioma de l'acollida hauria de fer-se en català des del principi ja que el castellà és una llengua que l'alumne pot aprendre en altres espais o contextos de la vida diària.
Pel que fa al paper del mestre, aquest haura de realitzar algunes activitats en les que l'alumne nouvingut pugui expressar la seva llengua materna, sentint-se així que el professor i els alumnes s'interesen per ell. D'aquesta manera també es sentirà més segur.
Avui a classe hem estat parlant de l'Acollida i sobretot, de les actituds. Ara posaré unes idees del que he après avui:
Els mestres han d'acollir, no existeix un educador sense acollida.
En quant als protocols hi ha que dir que són necessaris. Són una informació que tenim i que ens ajuden a situar-nos.
Per assolir l'èxit, clar gaudir del tracte amb les persones. Amb això el que es vol dir és que podem aprendre coses de tothom, inclús dels animals i de la natura.
No n'hi ha aprou sent tolerants, hem d'acceptar. Si un alumne és lent, té el seu ritme, ho hem d'acceptar.
Per molt que es treballi sempre ens podem equivocar i amb l'error és quan aprenem
Un bon professor serà aquell que pugui canviar el destí d'una persona. També serà un bon mestre aquell que parli amb l'alumnat fora de l'aula i no davant tots els seus companys.
Cap persona esdevé humana si no està en contacte amb humans.
L'acollida i l'educació són dos termes indisociables. Qualsevol criatura que entra nou a l'aula no deixa de ser un immigrant a l'aula, encata que els que ho són de veritat tenen més dificultats.
La diversitat serà enriquidora quan sigui interactiva. Que hi hagi diversitat per sí no vol dir que haguem d'aprendre dels demés. Lo interessant per tant serà la interdiversitat.
