Avui a classe s'han fet tres exposicions envers: Benedicció de Babel, Cada llengua és un món i La llei del silenci . Així mateix, desprès de cada exposició, s'ha realitzat un joc per a parlar català.
El grup 1 ha començat amb: LA BENEDICCIÓ DE BABEL
Aquest, ha set exposat per na Marina, na Tanit, na Victoria, n'Esther i na Mº Isabel. En quant al seu contingut hi havia moltes coses que ja les havíem estudiat abans, així com: què és una llengua minoritària, minoritzada, un dialecte... Però han hagut altres idees que m'han aportat nous coneixements. Entre aquestes puc citar: que al món es parles unes 6.000 llengües; he après un nou terme: la parallengua, codi que emetem i percebem de manera conscient; que l'escriptura no va néixer a Mesopotàmia com pensem sinó a algun indret dels Balcans fa 7.000 anys i per causes religioses...
El joc proposat per aquestes companyes ha set: ENDREÇAM PARAULES:
Es faran tres grups d’uns cinc membres aproximadament, intentant que siguin el més heterogeni possible. Cada grup haurà de possar-se un nom o frase identificativa en llengua catalana. A la pissara, la mestra, dibuixarà tres blocs i escriurà els respectius noms de cada grup. A continuació, es repartiràn les tres caixes (una per cada grup) amb les diferents fitxes al seu interior, i un poalet per depositar les fitxes errònies. Els alumnes hauran de buscar aquelles fitxes on aparegui la imatge i la paraula amb la primera lletra seleccionada per la mestra. Cada vegada que es troba una fitxa, el grup haurà de llegir-la entre ells i en cas de que sigui una paraula que comencin amb la lletra establerta, la guardaran i si la fitxa comença per una lletra diferent la endreçaran dins el poalet de paraules errònies.
Per torns, cada component del grup llegirà i penjarà una fitxa al bloc del grup dibuixat a la pissarra. Finalment es farà la suma de fitxes de cada grup
El grup 2 ha seguit amb: CADA LLENGUA ÉS UN MÓN
Aquest, ha set exposat per en Vicent, na Paula i na Vanesa. En quant al seu contingut el que he de destacar és que cada llengua és important per sí mateixa, és a dir, no hi ha cap llengua pitjor ni millor. Aquest és un prejudici lingüístic que tenim molt interioritzat. Un altre aspecte que vull destacar és que les llengües tot i que són diferents són iguals en drets.
En quant a les llengües del món cal dir que cada una té una quantitat diferent de paraules. D'entre aquestes, algunes serveixen per posar noms a determinats objectes que en altres cultures no. Així mateix, tota llengua té mecanismes per a introduir paraules noves quan apareix la necessitat. Es tracta d'un sistema de manlleus que permet la introducció de paraules manllevades d'altres llengües.
Un altre aspecte molt important que he trobat en l'exposició és que no es poden fer traduccions mecàniques d'una llengua a l'altra ja que no hi ha una equivalència exacta. Cada llengua té diferències lingüístiques segons l'edat, l'estat social, la ideologia, la professió, sexe....generen paraules especials. Per tant, explorar una llengua és explorar la intimitat compartida, descobrir mons inesperats.
Per finalitzar m'agradaria citar alguns exemples de diferents llengües:
- Els esquimals tenen 13 paraules per designar diferents tipus de neu.
- Els indis morodos distingeixen 17 tons diferents de verd
- Al Swahili tenen una única paraula per designar a la mare i al fill: mamatoto.
- A Negala hi ha un "jo" emprat per a la dona i un altre per a l'home.
El joc proposat pels companys ha set: CANÇONS TRADICIONALS EIVISSENQUES.
Aquesta activitat consisteix en dividir la classe en grups. Cada grup tindrà una cançó tradicional, d'entre les quals trobem: Anàrem a Sant Miquel, Bona nit blanca roseta, Jo tenc una enamorada... Les cançons estaran proporcionades en diversos papers dividides en estrofes. Desprès d'haver-les treballat anteriorment a classe, els alumnes hauran d'ordenar-les. Finalment, comprovaran si són correctes escoltant la cançó,
A continuació poso un link amb una de les cançons realitzades:
El grup 3 ha finalitzat amb: LA LLEI DEL SILENCI
Aquest, ha set exposat per na Matilde, na Natalia i na Laura. En quant al seu contingut m'agradaria citar unes quantes idees que m'han parescut prou interessants.
La idea principal del tema és que hi ha moltes llengües que estan en perill de desaparició. En quant al català pot sortir de la situació de risc si sabem mantenir l'ús i la riquesa. En el cas del català, estarem parlant d'una llengua minoritària. Aquesta es transmet generalment de generació en generació.
En quant als graus de perill en tenim de 5 tipus: llengües potencialment en perill, en perill, el perill seriós, llengües moribundes i llengües extingides. Aquests graus van en funció de l'edat dels parlants.
Per tant, podem afirmar que el que aboca un idioma a morir és que les joves generacions deixin de parlar la llengua
El darrer punt de la presentació ens diu per què es perden les llengües:
- Una de les raons és per evolució lingüística. És a dir, la llengua va canviant per voluntat dels parlants.
- Una altra raó és per l'oblit de la llengua. Els propis parlants deixen d'utilitzar-la.
- Les llengües desapareixen sobtadament. Això passa per la mort física dels parlants o bé per l'abandó de l'idioma.
- El bilingüisme i la substitució lingüística són una altra raó. Trobem una llengua dominant que fa que els parlants abandonin la llengua pròpia i adoptin l'altra ja que aquesta ofereix perspectives de millora econòmica i social.
- Per prejudicis i abandó de la llengua.
- Per indiferències i usos lingüístics. Canviar la llengua a l'hora de parlar, adaptar mots, sons i estructures alienes, no escriure en la llengua pròpia...
El joc proposat pels companys ha set: UN AMAGATALL PER A LA JOIA
Aquesta activitat consisteix en amagar algun objecte, en aquest cas un examen, dins de l’aula i els infants, hauran de dir algun amagatall per esbrinar on es troba. el professor anirà anotant els llocs a la pissarra, probablement en repetiran molts dels llocs. el guanyador/a serà qui tingui menys creuetes o sigui més original en l’amagatall
