Dijous 24 de Febrer, 3 i 10 de Març

Avui hem començat a llegir una sèrie de preguntes i respostes en quant a qüestions sociolingüístiques. Aquestes estan incloses al llibre anomenat "Sociolingüística a l'aula" den Bernat Joan i Marí. 

Aquestes preguntes les estirem llegint durant 2-3 sessions ja que promouen molts de debats i curiositats. El que he pogut aprendre d'elles és:

- Hi ha diverses raons per bilingüitzar-se: familiars (en el context familiar es parlen dues llengües), instrumental (aprèn perquè té necessitat); integrador (per integrar-se dins la societat); cultural (perquè li interessa la cultura). 

 - Tothom que defensa el bilingüisme és per mantenir un estatus. és a dir, els defensors del bilingüisme ho són per mantenir el seu privilegi de romandre unilingües, mentre que els que efectivament són bilingües defensen moltes vegades l'unilingüisme. Es pretén emmascarar la situació real de dominació d'una llengua per sobre d'una altra.

- El bilingüisme unilateral és dóna quan a un territori existeixen dues llengües i s'imposa la llengua dels que tenen com a mínim un grup de parlants que són unilingües. Per tant, podriem dir que a Eivissa podem trobar un bilingüisme unilateral perquè quan algú ens parla en castellà, ràpidament ens adaptem a la seva llengua. Això ho podríem relacionar amb el terme diglòssia ja que aquest es dóna quan un individu valora més una llengua que una altra. 

- El bilingüisme equilibrat es dóna quan la totalitat de la població domina les llengues que es parlen al territori, tant una com l'altra. Per tant, Eivissa no es troba en aquesta situació ja que es domina més el castellà que el català.

- A Eivissa ens trobem amb una situació de bilingüisme unidireccional. Així mateix, tenim una gran quantitat d'individus de parla catalana que presenten una marcada diglòssia  i que consideren la llengua catalana com una llengua de segon ordre. Un punt a favor envers el català és que aquest ha anat guanyant prestigi en la societat gràcies a la introducció en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació.

- Els prejudicis envers una llengua són el pitjor que pot haver-hi. La gent està equivocada i pensa que no hi ha res a fer per reduir-los o eliminar-los però això no es ve. 

- Les llengües que serveixen per a la comunicació internacional reben el nom d'interllengües. La més estesa arreu del món és l'anglès.  

- El conflicte lingüístic només té dues solucions: la nomalització de la llengua (poder viure plenament en la pròpia llengua dins el territori lingüístic) o la substitució de la llengua.


- La substitució lingüística es dóna quan hi ha una pèrdua dels àmbits d'ús  (l'espai físic, jurídic o sombòlic en què s'usa la llengua) i parlants d'una determinada comunitat lingüística. Normalment la seva causa sol ser per la no transmissió de la llengua de generació en generació però el seu inici és un símptoa d'una situació de dominació política. 


- Les normes d'ús són unes normes no escrites però que les tenim arrelades i ens indiquen quina llengua és convenient que utilitzem en cada moment. 

- A Europa tenim diferents models lingüístics: Els igualitaris (Existeixen diverses llengües i totes tenen un reconeixement similar); models desigualitaris sense reconeixement de la diversitat (l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i nega l'existència de totes les altres); models desigualitaris amb reconeixement de la diversitat (l'Esat només reconeix una llengua com a pròpia però reconeixen la diversitat lingüística i cultural). Espanya es trobaria en la darrera. En quant als models igualitaris es troben a països com: Bèlgica, Suïssa...


- El model jacobí o francès el trobem a França i Grècia. Aquest, diu que a cada Estat li correspon una llengua nacional. La resta de llengües són relegades a la condició de "dialectes" i se n'espera la desaparició. 


- El català es troba entre el 3% de les llengües més parlades del món. A Eivissa tenim un 44,4% parlants de català. 


- A Eivissa tenim uns prejudicis lingüístics importants. Dir que una llengua sona millor que l'altra és un prejudici personal. Uns altres prejudicis són: dir que una llengua és més fàcil que una altra, dir que hi ha llengües més útils, dir que hi ha llengües més importants que altres...
 

Dijous 17 de Febrer

Avui hem començat la classe responent a la següent pregunta:

Si algú et diu que l’eivissenc no és català o que el català no és eivissenc, que li argumentaries de forma senzilla i clara?

Ràpidament jo li diria, si un andalús parla el castellà, perquè un eivissenc no parla el català?

Una altra manera que se  m’ocorre de fer vorer a una persona que l’eivissenc és català és fer vorer com si anem a Argentina, encara que tinguin paraules diferents, entenem el que diuen ja que la base de la seva varietat geogràfica és el castellà.

Aquesta pregunta em porta a defensar més detingudament per què l’eivissenc és català. El que he après és que l’eivissenc és un dialecte del català (o com diem a classe i trobo que és més adient, l’eivissenc és una varietat geogràfica). Això em porta a pensar en els conflictes que hi ha amb els valencians, en com rebutgen que la seva llengua no sigui el català. 

Llengua

Desprès d’aquesta pregunta hem passat a analitzar un esquema envers la llengua. En aquest esquema trobem que la llengua té un nom, una situació geogràfica, elements constitutius i que pertany a un grup. Aquesta es pot estudiar envers la lingüística (fonètica, morfologia, sintaxi..) ó envers la sociolingüística (relació de la llengua amb la societat). Aquesta darrera és la que ens interessa a nosaltres.

La sociolingüística té una història en la qual als S.XVII-XVIII trobem els primers texts traduïts del llatí, al S.XV trobem el segle d’or i al  1900-1939 trobem la normativització.

A més, es desenvolupa en dos àmbits: la parla i la llengua. En quant a la parla trobarem varietats geogràfiques, varietats funcionals o registres, varietats històriques, varietats socials i varietat estàndard. En quant a la llengua, quan hi ha diverses llengües en contacte, es manifesta en un conflicte lingüístic produint llengües minoritzades, bilingüisme, diglòssia, normalització lingüística, bilingüisme i substitució lingüística.

Aquest és un esquema que ens permet entendre visualment el desglossament de la llengua: de les diverses vessants en les quals es pot estudiar, el desenvolupament de la sociolingüística. He pogut aprendre el significat de conceptes com:

-         Diglòssia: Quan a un territori existeixen dues llengües i una té prioritat sobre l’altra.

-         Llengües minoritzades: Aquelles que es troben en reducció, que no se lis dóna importància.

-         Substitució lingüística: quan una llengua està en conflicte, passa a estar minoritzada, hi ha diglòssia... Pot haver la substitució lingüística. És un procés que pot donar peu a la extinció total de la llengua.

-         Normativització: Posar normes a la llengua

-         Normalització: Procés contrari que pot arribar a frenar aquesta substitució. 

Dijous, 10 de Febrer 2011

Bon dia, ahir va ser el primer dia de la nova assignatura anomenada: Aprenentatge de les Llengües en Contexts Multilingües. Aquesta és una assignatura que no tenia pensada fer aquest any ja que l'any passat ja vaig cursar les dues optatives necessàries i les altres dues (com està pensat al pla d'estudis) les havia deixades per l'any que ve. Però quan em van acceptar a la UIB d'Eivissa (vaig fer 1º de GEDI a l'Alberta Giménez) na Gemma em va dir que aquesta optativa era "obligatòria" i que els meus companys ja l'havien realitzat, així que vaig decidir sumar una assignatura als estudis de 2º.

Per una part estic contenta ja que així coneixeré nous companys però per altra banda se m'afegeix bastant de treball... però com sempre es diu... "Quien algo quiere, algo le cuesta".

Les classes començaven a les 12h del matí. Quan vaig arribar a classe, la mestra ja estava en companyia d'unes quantes alumnes. Quan ja vam ser-hi tots, ens va començar a explicar com aniria el curs, en què consistiria i els treballs i activitats que fariem. 

Seguidament ja ens va començar a passar unes fotocòpies de dos articles els quals vam llegir a classe. Aquests són els següents: 

1. «Quina és la nostra llengua?» de I. Marí a La nostra pròpia veu, Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs, 1984. 

Aquesta lectura en resum,  tracta de la visió que hi ha sobre la nostra llengua. Encara que tots parlem el català, solem donar un nom alternatiu depenent de la localització així com: Eivissenc, Viler, Josepí... 

Aquesta lectura m'ha portat a pensar en aquelles persones que viuen en països/ciutats diferents i no per això assignen a la seva llengua  el nom de la seva localitat. A mode d'exemple, a EEUU es parla l'anglès. 

Com a conclusió penso que no es dolent que cada persona assigni un nom al català que parli segons la varietat geogràfica a mode familiar però sempre hem de reconèixer que el nostre  idioma és el català. 

2. «Ecolingüistes» de Bernat Joan i Marí.

En resum, el que es diu en aquest article és que els paràmetres de l’Ecologia son de fàcil aplicació a la lingüística. Hi ha moltes llengües que es troben en perill de desaparició, algunes dins d’Europa (bretó, l’occità...). La pèrdua d’aquestes és un desastre ecològic ja que quan es perd una llengua, la humanitat perd una manera de veure el món, es perd una part d’aquest. 

QUÈ HE APRÈS?

En quant al primer text m’ha cridat l’atenció el número de varietats geogràfiques que trobem envers el català. Només dintre d’Eivissa ja podem distingir entre: Viler, josepí, eivissenc... Això no passa només amb el Català, també passa amb altres idiomes. El que hem de tenir clar és que hi ha una llengua estàndard a tots els idiomes i encara que nosaltres considerem que parlem “eivissenc” realment la nostra llengua és el Català.

El segon text m’ha portat a reflexionar envers com els parlants tenim un paper important a vorer dins la llengua i nosaltres com a mestres un paper encara més. També he après com hi ha dos punts de vista envers la llengua, el primer és considerar la llengua com un mitjà d’intercomunicació i el segon és una manera de veure, d’entendre el món .