Bon dia, ahir va ser el primer dia de la nova assignatura anomenada: Aprenentatge de les Llengües en Contexts Multilingües. Aquesta és una assignatura que no tenia pensada fer aquest any ja que l'any passat ja vaig cursar les dues optatives necessàries i les altres dues (com està pensat al pla d'estudis) les havia deixades per l'any que ve. Però quan em van acceptar a la UIB d'Eivissa (vaig fer 1º de GEDI a l'Alberta Giménez) na Gemma em va dir que aquesta optativa era "obligatòria" i que els meus companys ja l'havien realitzat, així que vaig decidir sumar una assignatura als estudis de 2º.
Per una part estic contenta ja que així coneixeré nous companys però per altra banda se m'afegeix bastant de treball... però com sempre es diu... "Quien algo quiere, algo le cuesta".
Les classes començaven a les 12h del matí. Quan vaig arribar a classe, la mestra ja estava en companyia d'unes quantes alumnes. Quan ja vam ser-hi tots, ens va començar a explicar com aniria el curs, en què consistiria i els treballs i activitats que fariem.
Seguidament ja ens va començar a passar unes fotocòpies de dos articles els quals vam llegir a classe. Aquests són els següents:
1. «Quina és la nostra llengua?» de I. Marí a La nostra pròpia veu, Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs, 1984.
Aquesta lectura en resum, tracta de la visió que hi ha sobre la nostra llengua. Encara que tots parlem el català, solem donar un nom alternatiu depenent de la localització així com: Eivissenc, Viler, Josepí...
Aquesta lectura m'ha portat a pensar en aquelles persones que viuen en països/ciutats diferents i no per això assignen a la seva llengua el nom de la seva localitat. A mode d'exemple, a EEUU es parla l'anglès.
Com a conclusió penso que no es dolent que cada persona assigni un nom al català que parli segons la varietat geogràfica a mode familiar però sempre hem de reconèixer que el nostre idioma és el català.
2. «Ecolingüistes» de Bernat Joan i Marí.
En resum, el que es diu en aquest article és que els paràmetres de l’Ecologia son de fàcil aplicació a la lingüística. Hi ha moltes llengües que es troben en perill de desaparició, algunes dins d’Europa (bretó, l’occità...). La pèrdua d’aquestes és un desastre ecològic ja que quan es perd una llengua, la humanitat perd una manera de veure el món, es perd una part d’aquest.
QUÈ HE APRÈS?
En quant al primer text m’ha cridat l’atenció el número de varietats geogràfiques que trobem envers el català. Només dintre d’Eivissa ja podem distingir entre: Viler, josepí, eivissenc... Això no passa només amb el Català, també passa amb altres idiomes. El que hem de tenir clar és que hi ha una llengua estàndard a tots els idiomes i encara que nosaltres considerem que parlem “eivissenc” realment la nostra llengua és el Català.
El segon text m’ha portat a reflexionar envers com els parlants tenim un paper important a vorer dins la llengua i nosaltres com a mestres un paper encara més. També he après com hi ha dos punts de vista envers la llengua, el primer és considerar la llengua com un mitjà d’intercomunicació i el segon és una manera de veure, d’entendre el món .
No hay comentarios:
Publicar un comentario