Dijous 17 de Febrer

Avui hem començat la classe responent a la següent pregunta:

Si algú et diu que l’eivissenc no és català o que el català no és eivissenc, que li argumentaries de forma senzilla i clara?

Ràpidament jo li diria, si un andalús parla el castellà, perquè un eivissenc no parla el català?

Una altra manera que se  m’ocorre de fer vorer a una persona que l’eivissenc és català és fer vorer com si anem a Argentina, encara que tinguin paraules diferents, entenem el que diuen ja que la base de la seva varietat geogràfica és el castellà.

Aquesta pregunta em porta a defensar més detingudament per què l’eivissenc és català. El que he après és que l’eivissenc és un dialecte del català (o com diem a classe i trobo que és més adient, l’eivissenc és una varietat geogràfica). Això em porta a pensar en els conflictes que hi ha amb els valencians, en com rebutgen que la seva llengua no sigui el català. 

Llengua

Desprès d’aquesta pregunta hem passat a analitzar un esquema envers la llengua. En aquest esquema trobem que la llengua té un nom, una situació geogràfica, elements constitutius i que pertany a un grup. Aquesta es pot estudiar envers la lingüística (fonètica, morfologia, sintaxi..) ó envers la sociolingüística (relació de la llengua amb la societat). Aquesta darrera és la que ens interessa a nosaltres.

La sociolingüística té una història en la qual als S.XVII-XVIII trobem els primers texts traduïts del llatí, al S.XV trobem el segle d’or i al  1900-1939 trobem la normativització.

A més, es desenvolupa en dos àmbits: la parla i la llengua. En quant a la parla trobarem varietats geogràfiques, varietats funcionals o registres, varietats històriques, varietats socials i varietat estàndard. En quant a la llengua, quan hi ha diverses llengües en contacte, es manifesta en un conflicte lingüístic produint llengües minoritzades, bilingüisme, diglòssia, normalització lingüística, bilingüisme i substitució lingüística.

Aquest és un esquema que ens permet entendre visualment el desglossament de la llengua: de les diverses vessants en les quals es pot estudiar, el desenvolupament de la sociolingüística. He pogut aprendre el significat de conceptes com:

-         Diglòssia: Quan a un territori existeixen dues llengües i una té prioritat sobre l’altra.

-         Llengües minoritzades: Aquelles que es troben en reducció, que no se lis dóna importància.

-         Substitució lingüística: quan una llengua està en conflicte, passa a estar minoritzada, hi ha diglòssia... Pot haver la substitució lingüística. És un procés que pot donar peu a la extinció total de la llengua.

-         Normativització: Posar normes a la llengua

-         Normalització: Procés contrari que pot arribar a frenar aquesta substitució.