Dijous, 14 d'Abril

Comentari de l'article: Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals: Qüestions recurrents>> de J. Palou i M. Fons.

 Aquest article ensdiu que els canvis socials i demogràfics han modificat la composició lingüística.  Les dades diuen que al 2008/2009 un 14% de la població matriculada a les escoles són estrangers. Entre aquests podem trobar diverses procedències com: Amèrica Central i del Sud, Maghreb, Àsia, Oceania... Tant gran és la diversitat que a una aula del barri del Rabal ens podem trobar alumnes de 10 nacionalitats diferents.

Per tot això, els docents es troben davant una nova situació. Aquests, no s'han de basar a ensenyar tan sols assignatures sinó també ha d'acollir, acompanyar i vetllar per les relacions socials i afectives del context.  La pluralitat lingüística i cultural que aporten els nouvinguts s'ha de vorer com un fet enriquidor.

Així mateix, a l'escola s'ha de mantenir un equilibri entre les llengües i cultures diverses i la llengua i cultura d'acollida. S'ha de fer vorer als infants que la diversitat no ha de ser un conflicte.

Les actituds extremes que mai s'han de portar a terme són: marginar i tenir un excès d'innocència.

En quant a la manera d'acollir als nouvinguts hi ha un dilema: Dins o fora de l'aula? per una part si se'ls acull fora de l'aula se'ls atèn d'una manera més individualitzada, es poden expressar més còmodament sense tenir la tensió dels seus companys. Si es fa dins l'aula seria recomanable que se'ls proporcionés ajuda per a que no s'avorreixin per no poder seguir la classe amb normalitat. 

En quant a l'idioma de l'acollida hauria de fer-se en català des del principi ja que el castellà és una llengua que l'alumne pot aprendre en altres espais o contextos de la vida diària.

Pel que fa al paper del mestre, aquest haura de realitzar algunes activitats en les que l'alumne nouvingut pugui expressar la seva llengua materna, sentint-se així que el professor i els alumnes s'interesen per ell. D'aquesta manera també es sentirà més segur. 

Dijous, 7 d'Abril

Avui a classe hem estat parlant de l'Acollida i sobretot, de les actituds. Ara posaré unes idees del que he après avui:

• Els mestres han d'acollir, no existeix un educador sense acollida. 
• En quant als protocols hi ha que dir que són necessaris. Són una informació que tenim i que ens ajuden a situar-nos. 
• Per assolir l'èxit, clar gaudir del tracte amb les persones. Amb això el que es vol dir és que podem aprendre coses de tothom, inclús dels animals i de la natura. 
• No n'hi ha aprou sent tolerants, hem d'acceptar. Si un alumne és lent, té el seu ritme, ho hem d'acceptar. 
• Per molt que es treballi sempre ens podem equivocar i amb l'error és quan aprenem
• Un bon professor serà aquell que pugui canviar el destí d'una persona. També serà un bon mestre aquell que parli amb l'alumnat fora de l'aula i no davant tots els seus companys. 
• Cap persona esdevé humana si no està en contacte amb humans.
• L'acollida i l'educació són dos termes indisociables. Qualsevol criatura que entra nou a l'aula no deixa de ser un immigrant a l'aula, encata que els que ho són de veritat tenen més dificultats. 
• La diversitat serà enriquidora quan sigui interactiva. Que hi hagi diversitat per sí no vol dir que haguem d'aprendre dels demés. Lo interessant per tant serà la interdiversitat. 

Dijous 31 de Març

Avui ha vingut a fer una visita na Iolanda Bonet, assessora de l'Equip de Suport de l'Alumnat d'Incorporació Tardana (ESAIT). Ha vingut especialment per parlar-nos del pla d'acolliment lingüístic i cultural, anomenat PALIC.

Una aspecte que he de remarcar d'aquesta exposició és que dels nouvinguts sempre s'aprèn. Aquest fet es deu perquè a dins l'aula sempre trobarem alumnes nouvinguts i tindran moltes coses que aportar-nos. Això si, ,només si nosaltres som receptius podrem aprofitar-nos d'aquestos nous coneixements que ens podran aportar. 

Els destinataris d'un suport d'incorporació tardana són persones que, per raons de procedència, s’incorporen tardanament a les nostres escoles. Aquests alumnes venen de fora d’Espanya i s’integren a aquest grup perquè hi ha moltes diferències entre la seva cultura o calendari i el nostre. Venen des de totes les parts del món, per exemple: Llatinoamerica, Brasil, Bolívia, Cuba, Romania, Bulgària, etc. Una bona il·lustració d'aquesta diversitat són les quaranta-dues nacionalitats diferents que podem trobar, únicament, a l'educació infantil en algunes escoletes o escoles d'Eivissa. Així mateix, no es consideren nouvinguts les persones forasteres que provenen d'Espanya ja que ells tenen el mateix calendari escolar que nosaltres i la mateixa cultura encara que no la mateixa llengua. 

Pel que fa al PALIC, es classifica als nouvinguts segons si venen de llengües romàniques o no.  
 

Na Iolanda ens ha posat un exemple fictici  a la presentació per a que vegem com es duu a terme un procés d'acollida:

Primerament, hem de tenir clar què és un nouvingut: Com he dit abans, es consideren nouvinguts a aquells individus que venen de fora d'Espanya. 

Una vegada sabut això, comencem dient que quan arriben a Espanya se'ls inscriu a l'oficina d'escolarització i seguidament se'ls assigna una escola o institut i un curs el qual  no té per què ser el que haurien d'estar cursant segons aquella edat. Aquest, estarà adaptat a les seves necessitats mitjançant una entrevista. A més d'intentar esbrinar quin serà el millor curs per a aquest, també intentaran detectar si presenta necessitats especials. S'ha de destacar que per a dur a terme aquesta entrevista es necessari comptar amb l'ajuda del Servei d'Interlocució. 

Una vegada acabada l'entrevista, es comunica als pares a quina escola assistirà el nen/a i així mateix els assessors es posaran en contacte amb l'escola per comunicar-los aquesta nova incorporació.

A l'hora d'acollir als infants nouvinguts hi ha diferents recursos: 

• PALIC
• Aula d'acollida
• Diccionari per les llengües
• Professora d'acollida. 

Per part de l'escola, hem de dir  que no hi ha una fórmula màgica que ens indiqui quina és la millor tècnica d'immersió a les aules ni durant quin temps hem de fer-ho ja que cada infant és diferent i necessita d'uns temps i d'unes tècniques. Així mateix, trobem unes pautes comunes que s'utilitzen amb tots els nouvinguts: treballar per a la integració dins l'escola i la ocmunitat educativa; esmorzars interculturals; tallers; aprofitament dels dies festius; penjar cartells a classe amb el nom de les coses... 

En conclusió, l'escola haurà de treballar per a què els nouvinguts es sentin part de la comunitat educativa i s'integrin amb els seus companys.

En quant a la resposta per part dels infants nouvinguts, s'haurà de deixar un temps. Aquest centre per tant, com he dit abans, ha de ser acollidor, amb les portes obertes on tot el claustre hi estarà implicat. A més a més, els professors haurien d'estar preparats. Cal dir que hi ha programes especials dedicats a aquest tema, al tractament dels nouvinguts i especialment en l'acollida. 

L'edat del infant nouvingut tindrà molt a veure a l'hora d'adaptar-se tant amb els seus companys com als nous coneixements. Aquest procés serà molt senzill fins als 7 anys. A partir dels 7 anys fins als 12 ja necessiten un any per a incorporar-se o com a molt dos. Finalment, a partir dels 12 anys el procés serà més lent i haurem de donar-los més temps per a assolir aquests canvis. 

Una dada molt important és que a l'illa d'Eivissa comptem amb un 12-56% d'alumnat acollit en les aules. 

En acabar, na Iolanda ens ha portat diversos recursos que s’utilitzen en l’acollida: uns jocs, revistes, diccionaris, etc. 

A continuació posaré l'enllaç de la Conselleria d'Educació i Cultura, on es pot trobar tota la informació necessària envers el Pla d'Acolliment Lingüístic i Cultural  : http://weib.caib.es/Programes/palic/index_.htm 

 

Aquesta presentació m'ha aportat coneixements nous ja que desconeixia que quan arribaven els feien una entrevista per a determinar a quin curs se'ls hauria de matricular. Un altre aspecte nou que m'ha aportat la presentació és  el gran percentatge d'alumnes nouvinguts que trobem a les nostres aules. Jo era conscient que a Eivissa tenim un gran percentatge d'immigració però no m'havia plantetjat en quin grau es donava. 

Per acabar, puc dir que, si es fa una bona immersió a classe i comptant amb tots els recursos necessaris no ha d'havver cap problema en el desenvolupament social de l'infant ni en la seva integració cultural. És per aquest motiu que és molt millor caminar cap a una escola inclusiva, on tot el centre treballa per el mateix objectiu, que no tenir únicament un professor que s'encarrega de la immersió dels nouvinguts.

Dijous 24 de Març

Avui hem començat  la classe recordant la presentació d'en Bernat Joan i Marí. Ens hem ajuntat per grups i hem apuntat algunes idees positives de les que es va parlar. Desprès en gran grup hem parlat envers aquestes. Del nostre grup hem estret les següents: 

1. Per aprendre cal tenir voluntat, ja que es conta més l'actitud que les capacitats de l'individu. 
2. Les situacions sociolingüístiques no es poden extreure de la història i Eivissa no és una excepció. La situació en la que ens trobem és conseqüència del trascurs de la història. 
3. Aprendre és sempre positiu, ampliar les possibilitats és afavoridor. Ens va explicar per què deicar triar és limitar. 
4. El respecte als demés fa que una societat pugui conviure pacíficament encara que la cultura, la llengua, la procedència... dels seus habitatns sigui diversa. Mitjançant el respecte podrem aconseguir una societat potent i normalitzada
5. Ens ha parlat de la possible pèrdua de l'eivissenc. Ens ha intentat conscienciar de tot el que això comportaria per a nosaltres, ja que perdre una llengua és perdre una part de la cultura, d'interpretar el món i això no hauríem de permetre que succeís.

En quant al gran grup van esmentar idees com per exemple: que es va separar la política de la lingüística; que no es donaven respostes concretes, cosa que feia que es creessin einers per elaborar el nostre propi coneixement; ens va conscienciar de la pèrdua de l'eivissenc; va aportar coneixements sobre la situació històrico-lingüística d'Eivissa; i una cosa molt important, que els prejudicis hi són però sempre es pot aprendre de qualque cosa que no t'agrada o del teu mateix enemic.


  A més de parlar d'en Bernat Joan vam parlar envers el PALIC (Pla d’Acollida Lingüística i Cultural). Desprès d'haver llegit anteriorment a casa informació envers aquest, vam fer una pluja d'idees entre la classe i una dada important ha set que trobem molt poca informació pels alumnes d'infantil. 

En quant a aquest, he après que són un conjunt d’actuacions que el centre educatiu posarà en marxa per tal que l’alumnat nouvingut que s’incorpori en qualsevol moment al centre, el qual té una cultura i/o una llengua diferent a la de les Illes Balears, s’adapti amb més facilitat.

En aquests programa hi participa l’ESAIT, Equip de Suport a l’Alumnat d’Incorporació Tardana. Aquest pertany al Servei d’Ensenyament del Català (Direcció General  d’Administració i d’Inspecció Educativa).

Els objectius del PALIC són:

-      Fer assumir al centre les variables que comporta la interacció intercultural.

-      Treballar des de la diversitat la igualtat d’oportunitats.

-      Adquirir les mesures necessàries per a què l’alumne nouvingut assoleixi la competència lingüística necessària.

-      Petenciar el sentiment de pertinença a la comunitat.

Aquesta és la pàgina on trobareu un document de la Conselleria d’Educació a on trobarem les orientacions per a l’elaboració del Pla d’Acollida Lingüístic i Cultural: http://weib.caib.es/Documentacio/palic/palic.pdf

Així mateix, a la www.weib.caib.es podreu trobar tota la informació necessària envers al PALIC a un apartat reservat per a aquests. A més d’informació també podeu trobar fitxes de materials, articles, enllaços...

Dijous 17 de Març

Avui hem tingut la visita del sociolingüista eivissenc Bernat Joan i Marí. Anteriorment a casa vam llegir el seu llibre anomenat “Català normalitzat en un món multilingüe”. Seguidament vam elaborar una llista amb aquelles preguntes que ens pareixien interessants i que no estaven contestades al llibre.

Avui era el dia per preguntar-li aquests dubtes que teníem envers els continguts del seu llibre i per no fer unes preguntes molt similars entre tots vam extreure les més significatives.

Primerament, abans del torn de preguntes, ha començat fent una xerrada a mode informativa per a nosaltres. D’aquesta m’ha aparegut prou important aspectes com per exemple:

·         Si volem aprendre qualsevol cosa hem de tenir molt present les actituds. La gent pensa que en l’aprenentatge només influeixen les capacitats però és incorrecte ja que en aquest procés les actituds presenten un paper molt més important. Una persona motivada i amb ganes d’aprendre, aprèn.

·         M’ha fet reflexionar envers al canvi sociolingüístic que s’ha produït a l’illa d’Eivissa amb el pas dels anys. La llengua de tots era el català i s’ensenyava en castellà, era una societat pre-industrial, pre-turística... ara és tot el contrari, tenim una societat postindustrial en la qual l’ensenyança es porta majoritàriament en català.