IDEES DE L'ASSIGNATURA

1.    L’escriptura no va néixer a Mesopotàmia com nosaltres pensem. Va néixer a algun indret dels Balcans i per motius religiosos.

2.    El català es troba en el 3% de les llengües més parlades del món. El català compta amb uns 8.500.000 parlants

3.    El català és la desena llengua més traduïda del món. Al món es parlen unes 6.000 llengües.

4.    El català és una llengua romànica que es troba present a quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia. On presenta un major territori de parlants és a Espanya.

5.    El català no és una llengua oficial a la Unió Europea. Per a que així fos, hauria de comptar amb un estat propi o tenir un estat a favor.

6.    El PALIC és un pla d’acolliment lingüístic i cultural que s’aplica als nouvinguts que provenen de llengües no romàniques en el seu procés d’adaptació.

7.    La situació sociolingüística no es pot deslligar dels fets històrics.

8.    No hi ha cap llengua millor ni pitjor. Aquest és un prejudici que tenim molt arrelat.

9.    Trobem diferents formes de convertir-se en bilingüista. Una pot ser per causes familiars, per causes culturals, per integració o instrumental.

10. A Eivissa trobem una situació de bilingüisme unilateral. Trobem individus que només parlen el castellà però també tenim individus bilingües. El que passa és que hi ha un gran nombre de catalanoparlants que presenten una forta diglòssia ja que donen més importància al castellà a l’hora de comunicar-se.

11. Les llengües són com els animals o els vegetals: neixen, creixen, es desenvolupen i es moren.

12. Quan mor una llengua mor part de la cultura i una manera d’entendre i interpretar el món.

13. He après a anomenar al Mallorquí, Eivissenc, Josepí.... Varietats geogràfiques. Són formes de parlar el català estàndard depenen de la seva localització geogràfica.

14.  Per aprendre un idioma lo important no són les aptituds sinó les actituds, la voluntat de voler aprendre.

15. Els conflictes lingüístics només tenen dues sortides: la normalització de la llengua o la substitució d’aquesta.

16. A Europa comptem amb diferents models lingüístics: els igualitaris, els desigualitaris sense reconeixement de la diversitat i els desigualitaris que reconeixen la diversitat.

17. No és el mateix normalització que normativització. Normativització és posar normes a la llengua mentre que normalització és quan una llengua que ha patit un procés de minorització torna a recuperar l’estatus perdut i constitueix com un instrument de comunicació i cultura.

18. No és el mateix una llengua minoritzada que una llengua minoritària. Una llengua minoritària és aquella residual amb transmissió generacional dubtosa i en perill de desaparició. En canvi una llengua minoritzada és aquella llengua parlada amb normalitat dins la comunitat lingüística però que no constitueix un element lingüístic per a fer totes les funcions i abastar els usos de la societat. El català és una llengua minoritzada. 

Punt i final

Com a síntesi de l'assignatura he volgut fer un diccionari de totes les paraules interessants que hem anat veient durant el curs: 

1. VARIETAT GEOGRÀFICA. Les diferents formes de parlar el català estàndard depenent del lloc geogràfic. Exemples: Eivissenc, Mallorquí....
2. SOCIOLINGÜÍSTICA: Relació de la llengua amb la societat
3. NORMATIVITZACIÓ: Posar normes a la llengua .
4. LLENGUA MINORITZADA: Són llengües parlades amb normalitat dins la comunitat lingüística però no constitueixen un instrument lingüístic que permeti fer totes les funcions i abastar els usos dins la pròpia societat. Exemple: El català. 
5. LLENGUA MINORITÀRIA: Llengües que actualment són residuals, amb transmissió generacional dubtosa i sense perspectives de recuperació o molt difícils. 
6. NORMALITZACIÓ: Procés en el qual una llengua que ha patit un procés de minorització recupera l'estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per a constituir com un instrument de comunicació i cultura. 
7. DIGLÒSSIA. Quan a una societat hi ha dues llengües, una de prestigi més alt i l'altra de prestigi més baix. 
8. SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: És un procés final pel qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per abandonament de la llengua. 
9. BILINGÜISME. És quan un individu o grup social té l'existència de dues llengües. És una concreció del pluralisme. 
10. LLENGÜES REGIONALS. Quan al costat de l'anglés existeixen llengües de gran difusió que també tenen un paper important en el món de la intercomunicació entre pobles i societats. Són llengües d'abast supranacional. Exemples: Espanyol, francès, àrab... 
11. INTERLLENGUA: llengua de comunicació internacional. 
12. CONFLICTE LINGÜÍSTIC: Sempre és transitori i només té dos sortides: la normalització o la substitució d'una llengua. 
13. NORMES D´ÚS: Normes no escrites, però profundament arrelades en la societat que indiquen quina llengua és convenient que hom utilitzi en cada ocasió o activitat. 
14. ÀMBIT D'ÚS: Qualsevol espai, físic, jurídic o simbòlic en que s'utilitza la llengua. 
15. MODEL JACOBÍ. Model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s'hi parli només una llengua. Fa que el reste de llengües es converteixin en "dialectes". 
16. MODEL IGUALITARI: Estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són oficials. Ex: Bèlgica, Suïssa, Canadà. 
17. MODEL LINGÜÍSITIC DESIGUALITARI SENSE RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT: Aquells estats en què, havent-hi una pluralitat lingüística, l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia, i a més, nega l'existència de totes les altres. 
18. MODEL LINGÜÍSITIC DESIGUALITARI AMB RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT: Els estats que reconeixen la diversitat lingüística i cultural però no reconeixen la plena igualtat legal. 
19. BILINGÜISME UNILATERAL: quan a una societat on conviuen dos grups lingüístics els parlants d'una llengua coneixen la seva i l'altra, mentre que els parlants de la segona són unilingües. S'imposa la llengua que tenen com a mínim un grup de parlants que són unilingües (la llengua que amb tota seguretat entenen tots els individus de la societat). 
20. BILINGÜES PERFECTES: Aquells que són bilingües perquè en context familiar es parlen dues llengües i ell les ha apreses dins d'aquell àmbit. 
21. MANLLEU: paraules manllevades d'altres llengües. Són préstecs lingüístics. Paraules d'una llengua que tenen el seu origen en una altra. 
22. PIDGIN: Llengua vehicular que els nadius adopten per comunicar-se amb el colonitzador europeu (mescla dos idiomes). 
23. CRIOLLITZACIÓ: Conversió del pidgin en una llengua criolla. 
24. LLENGUA FRANCA: Aquelles que han facilitat la comunicació en determinats territoris. Ex: al continent americà, el portuguès, el castellà i l'anglès. 
25. AUTOCENTRAMENT. Consisteix una fase prèvia a la plena normalitat de la llengua.
26. COMUNITAT LINGÜÍSTICA SATÈL·LIT: Aquella que ja té tots els seus membres bilingüitzats. 
27. BLAVERISME: Un exemple d'aquest són els Valencians que defensen fortament el valencià com a llengua. 
28. SECESSIONISME LINGÜÍSTIC: Situació que es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa. Secessionisme = divisió. 
29. IDIOALECTES. Barreja personal de variants. Es la modalitat personal de la llengua. 

Dijous, 26 de maig

Avui a classe s'han fet tres exposicions envers: diversitat lingüística, cultural i biològica; Model de pluralisme cultural al segle XXI; De l'acolliment lingüístic a la interculturalitat. Així mateix, desprès de cada exposició, s'ha realitzat un joc per a parlar català.

El grup 1 ha començat amb: DIVERSITAT LINGÜÍSTICA, CULTURAL I BIOLÒGICA

Aquest, ha set realitzat per na Noemí, na Mamen i na Mónica. A continuació citaré les idees que he agafat de l'exposició: 

Primerament han parlat del que són els manlleus: préstecs lingüístics, paraules d'una llengua que tenen el seu origen en una altra. A mode d'exemple trobem la paraula "anorac". Aquesta prové de l'esquimal anorak (vent). 

Desprès, han fet un cop d'ull a les llengües i la societat. Envers a aquest punt el que he trobat interessant és que només un 4% de les llengües del món són oficials i que aquestes poden ser la llengua oficial de diferents estats. A mode d'exemple podem dir que l'anglès, l'espanyol i l'àrab són oficials en 125 estats del món. 

Pel que fa al català hem de dir que no és una llengua oficial però és la desena llengua més traduïda del món. 

Desprès, han començat a parlar del que és una llengua franca. Aquestes són les llengües que han facilitat la comunicació en determinats territoris. Per exemple, al continent americà les llengües franques són l'anglès, el portuguès i el castellà. 

Un altre concepte a destacar són les llengües artificials. Són llengües que faciliten la comunicació entre interlocutors que parlen llengües diferents. Un exemple és l'esperanto. 

Finalment, han parlat de l'anglès. Aquesta, té una gran difusió internacional però lo més peculiar de tot és que tan sols un 6% de la població la té com a primera llengua. Així mateix, aquesta és un exemple de llengua franca. Possiblement el predomini de l'anglès sigui degut per la influència dels Estats Units en els diversos terrenys: econòmic, mediàtic... 

Com a punt final s'ha de remarcar que les llengües nombroses tenen una responsabilitat enfront de les més fràgils. Han de permetre que les petites puguin evolucionar i per tant no acabin desapareixent. 

L'activitat que va realitzar aquest grup va ser un joc amb la recepta del Flaó. Primerament s'han de dir els ingredients que porta el flaó. Després, per damunt la taula es posaran ingredients escrits i per una altra banda fotografies dels ingredients. Els alumnes han de recordar els ingredients que porta el flaó i trobar tant la paraula escrita com la imatge del ingredient.

El grup 2 ha seguit  amb: MODEL DE PLURALISME CULTURAL AL SEGLE XXI

Aquest, ha set realitzat per na Laura, en Nacho, na Sandra i na Marta. A continuació citaré les idees que he agafat de l'exposició: 

Ens han començat dient que estem en un període en el qual la nostra societat pateix moltes transformacions. A més en aquesta societat trobem una gran diversitat cultural degut a la mundalització econòmica. Per tant, ens enfrontem cap a una societat pluralista i una política multicultural. 

S'ha de confiar en què la UE i Espanya sàpiguen evolucionar cap a l'apofundiment simultani en el federalisme plurinacional i multiculturalisme d'immigració. 

Aquest va ser el darrer tema en exposar i va ser el que vam fer nosaltres: DE L'ACOLIMENT LINGÜÍSTIC A LA INTERCULTURALITAT.

Es troba inclòs a l'apartat del boc "Treballs"

Dijous, 19 de Maig

Avui a classe s'han fet tres exposicions envers: Quan es perd la llengua; El dret a parlar; Aprendre llengües, comprendre cultures. Així mateix, desprès de cada exposició, s'ha realitzat un joc per a parlar català.

El grup 1 ha començat amb: QUAN ES PERD LA LLENGUA. 

Aquest, ha set exposat per n'Ana, na Chana i na Noemí. A continuació citaré els aprenentatges fets d'aquesta exposició. 

Com a introducció primerament dir que el català cada vegada es parla menys i la conservació d'aquesta depèn dels seus parlants. A la nostra societat trobem un bilingüisme desigual a favor del castellà.

Quan es perd una llengua provoca una desvinculació amb el passat, es perd una eina bàsica de cohesió social, ja no es troba el sentiment de pertinença en els habitants d'una comunitat, es perden referents culturals i científics, desapareixen els coneixements històrics, la dignitat i la llibertat d'una comunitat...

Un fet curiós és que les zones on tenen més diversitat lingüística tenen en comú unes característiques ambientals concretes: àrees muntanyoses,  territoris insulars, àrees selvàtiques...  Tots aquests, han realitzat intercanvis culturals i lingüístics amb altres comunitats i això ha donat peu a noves llengües. 

El joc proposat per aquestes companyes ha set: JOC DE LES PARAULES VIATGERES

L’activitat es realitzarà a l’aula, farem dos grups i cadascun d’ells realitzarà el joc amb una mestra. A continuació farem un cercle al terra col·locant al mig les targetes del Memory, que consisteix en una sèrie de targetes amb dibuixos per un costat i el nom d’aquests escrit per l’altre costat. Aquests dibuixos estaran repetits per a poder formar parelles. 

Una vegada el nen trobi la parella haurà de llegir la paraula en veu alta i es quedarà les targetes.

A continuació, quan cada nen tingui una parella, per ordre, s’iniciarà una història. Els nens faran una frase amb la paraula que els hi hagi tocat en les targetes.

El joc es realitzarà en grup, però intervenint d’un en un, cadascú respectant el seu torn.

El grup 2 ha seguit  amb: APRENDRE LLENGÜES, COMPRENDRE CULTURES

Aquest, ha set exposat per na Úrsula, na Leticia i na Paula. A continuació citaré els aprenentatges fets d'aquesta exposició. 

• Quan naixem ho fem amb la dotació de poder aprendre qualsevol idioma. 
• Aquest aprenentatge és una qüestió principalment d'actitud i de voluntat. 
• A l'escola s'han proposat diverses formes d'incorporar a l'aprenentatge el multilingüisme. 
• El multilingüisme obre les portes a la comprensió de les diferents formes de pensar, enriqueix.
• Conèixer a fons la cultura és necessari per a poder traduir l'idioma. Una dada important és que el català és la desena llengua més traduida del món. 
• Hi ha llengües que es conserven intactes durant mil·lennis, altres, han estat adaptades a les modificacions. També amb el pas del temps algunes han desaparegut.
• A Eivissa trobem 30 comunitats lingüístiques diferents. 
• Els nouvinguts utilitzen el castellà ja que els resulta més pràctic que el català. Per tant, trobem una situació a la nostra societat de bilingüisme desigual. 
• Hi ha organitzacions no governamentals, entitats i institucions que lluiten per preservar la diversitat lingüística. Exemples: CIEMEN, CIDOB, Terralingua.... 
• Nosaltres el que podem fer per perseverar la diversitat lingüística és: respectar la llengua dels altres; Aprendre llengües, conèixer altres idiomes, la seva gent, la seva cultura; no contribuir als prejudicis lingüístics; transmetre la nostra llengua als nostres fills.... 

El joc que s’ha portat a terme ha set  combinar les expressions eivissenques amb les catalanes. 

El grup 3 ha finalitzat amb: LA BENEDICCIÓ DE BABEL

Aquest, ha set exposat per na Priscila, n’Eduard i en Josep. Aquesta presentació ha set una mica improvisada ja que no pensaven que fossin a exposar ells. En quant al seu contingut ha set una mica espès però cal dir que ho han fet meravellosament. Així mateix els vídeos que ens han posat ens han amenitzat la presentació i han set de gran utilitat. Aquí vos poso un: http://www.youtube.com/watch?v=kWm0gqsjuoI

El joc proposat per aquestes companyes ha set: JOC DE LES PARAULES VIATGERES

Els alumnes hauran de deixar un objecte dels que han portat a classe (ulleres, arracades, llapis,) a una bossa preparada per això.Un alumne a l’atzar traurà del sac un objecte, sense que la resta de companys ho vegi. Haurà de, mitjançant la mímica, aconseguir que la resta dels companys endevini l’objecte.  Un cop s’ha endevinat, es mostrarà l’objecte i s’escriurà el nom d’aquest a la pissarra, en la llengua del que l’ha representat i també en la llengua del que l’ha endevinat,  en cas d’ ésser la mateixa no serà necessari repetir-lo. Per tant, es formaran dues columnes de paraules a la pissarra. Tots els nens i nenes hauran de sortir a representar un objecte.

A continuació es dividirà l’aula en dos grups, cada un del grups haurà d’inventar una història on surtin les paraules d’una de les columnes. Cada grup contarà als seus companys la història, intentant que s’hi usin llengües diferents.