IDEES DE L'ASSIGNATURA

1.    L’escriptura no va néixer a Mesopotàmia com nosaltres pensem. Va néixer a algun indret dels Balcans i per motius religiosos.

2.    El català es troba en el 3% de les llengües més parlades del món. El català compta amb uns 8.500.000 parlants

3.    El català és la desena llengua més traduïda del món. Al món es parlen unes 6.000 llengües.

4.    El català és una llengua romànica que es troba present a quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia. On presenta un major territori de parlants és a Espanya.

5.    El català no és una llengua oficial a la Unió Europea. Per a que així fos, hauria de comptar amb un estat propi o tenir un estat a favor.

6.    El PALIC és un pla d’acolliment lingüístic i cultural que s’aplica als nouvinguts que provenen de llengües no romàniques en el seu procés d’adaptació.

7.    La situació sociolingüística no es pot deslligar dels fets històrics.

8.    No hi ha cap llengua millor ni pitjor. Aquest és un prejudici que tenim molt arrelat.

9.    Trobem diferents formes de convertir-se en bilingüista. Una pot ser per causes familiars, per causes culturals, per integració o instrumental.

10. A Eivissa trobem una situació de bilingüisme unilateral. Trobem individus que només parlen el castellà però també tenim individus bilingües. El que passa és que hi ha un gran nombre de catalanoparlants que presenten una forta diglòssia ja que donen més importància al castellà a l’hora de comunicar-se.

11. Les llengües són com els animals o els vegetals: neixen, creixen, es desenvolupen i es moren.

12. Quan mor una llengua mor part de la cultura i una manera d’entendre i interpretar el món.

13. He après a anomenar al Mallorquí, Eivissenc, Josepí.... Varietats geogràfiques. Són formes de parlar el català estàndard depenen de la seva localització geogràfica.

14.  Per aprendre un idioma lo important no són les aptituds sinó les actituds, la voluntat de voler aprendre.

15. Els conflictes lingüístics només tenen dues sortides: la normalització de la llengua o la substitució d’aquesta.

16. A Europa comptem amb diferents models lingüístics: els igualitaris, els desigualitaris sense reconeixement de la diversitat i els desigualitaris que reconeixen la diversitat.

17. No és el mateix normalització que normativització. Normativització és posar normes a la llengua mentre que normalització és quan una llengua que ha patit un procés de minorització torna a recuperar l’estatus perdut i constitueix com un instrument de comunicació i cultura.

18. No és el mateix una llengua minoritzada que una llengua minoritària. Una llengua minoritària és aquella residual amb transmissió generacional dubtosa i en perill de desaparició. En canvi una llengua minoritzada és aquella llengua parlada amb normalitat dins la comunitat lingüística però que no constitueix un element lingüístic per a fer totes les funcions i abastar els usos de la societat. El català és una llengua minoritzada.